PSICOLOGIA GENERAL

Algunes persones quan assisteixen a la consulta del psicòleg temen que les seves confidències no quedin en bones mans. Serà capaç de guardar-me el secret? Què farà amb la informació que li he donat?

La cosa es complica quan es fa una primera consulta particular on es dóna determinada informació i posteriorment se'n fa una altra amb la parella. Li dirà allò que li vaig dir quan vaig venir tot sol? O quan es fa una entrevista familiar i desprès es decideix  rebre al fill adolescent de manera individual. Si home! Jo li explico el que faig i després li xerra als meus pares!

Són preocupacions comprensibles pel fet de dipositar en mans d'un desconegut, informació molt valuosa que mal utilitzada podria acabar d'agreujar i molt la seva situació ja de per sí compromesa. Fer confidències fa por i en el cas de les confidències fetes al  psicòleg encara més, ja que no se'l coneix, com a molt se'n tenen referències.

Berta 24 Confidencialitat
     Il·lustració: Berta Klamburg

Qui pateix fòbia social manifesta una por intensa i irracional davant la possibilitat d'establir algun tipus d'interacció social.

Molts no són conscients que la pateixen i d'altres se n'amaguen.

Si evitem participar en esdeveniments socials quotidians (festes familiars, reunions de treball), som incapaços de parlar davant d'un grup de gent encara que no sigui molt nombrós, ens fa por donar el nostre parer, patim quan hem de fer gestions senzilles que impliquen petites converses i ens fa angúnia conèixer gent nova, possiblement tinguem fòbia social.

La fòbia social correlaciona amb baixa autoestima, inseguretat, complex d'inferioritat, timidesa. Es pot haver originat a partir de fets traumàtics que recordem (menyspreus, burles, humiliacions) o per causes desconegudes. La hipersensibilitat, la falta de tolerància a la frustració i la poca resiliència de l'individu l'afavoreixen.

Els fòbics socials no sempre són fàcils d'identificar. Alguns justifiquen les seves conductes evitatives dient que les activitats que se'ls hi proposen no són prou interessants. A vegades al darrera d'una persona narcisista, amb aires de superioritat, s'hi amaga un fràgil acomplexat amb fòbia social. Un tercer grup emmascara les seves dificultats amb l'alcohol o les drogues.

Berta 23 Fbia social
    Il·lustració: Berta Klamburg

 

Les grans davallades psicològiques no solen ser producte de tràgics esdeveniments aïllats, doncs estem força preparats per superar els traumes esporàdics. Pel que no estem tant ben equipats és per tolerar les frustracions quotidianes que fa anys que es produeixen. És l’estrès indefinit i globalitzat, conseqüència de l’acumulació d’anys de malestar el que resulta difícil de suportar i gestionar.

La proposta preventiva i de tractament de la Psicologia Clínica i de la Psicoteràpia consisteix en reflexionar al voltant de la nostra vida, actes, pensaments i sentiments,  per tal d’identificar les fonts del malestar i saber què cal canviar.

Berta R15 Per qu anar al psicleg
      Il·lustració: Berta Klamburg

Ara bé, el nostre món intern és força complex, és ple de contradiccions i ambivalències fruit de la convivència dins nostre de diferents parts o “submóns” sovint enfrontats entre ells, com ara: el pes del passat en vers les exigències de la realitat present i les expectatives de futur,  el nen petit  que roman dins nostre en front de l’adult que som, els desitjos propis confrontats a les normes i a les conveniències familiars i socials, etc. Quan les diferents parts s’oposen entre elles i lluiten per predominar es genera una ansietat, una tensió, “uns nervis”. Aquesta ansietat és absolutament normal i suportable sempre i quan entenguem el seu origen i afrontem el conflicte que la provoca, però quan no som capaços de fer-ho, amb el pas del temps l’ansietat pren un caràcter de gravetat i d’intensitat que pot derivar en una crisi aguda, en una malaltia física, en un caràcter impossible, en una ruptura de parella, etc.

Les vacances són uns dies molt esperats que de vegades poden convertir-se en un veritable malson, sobre tot si estem patint determinats conflictes; personals, amb la parella o amb els fills; que encara no tenim resolts.

Quan els conflictes ja existeixen l'error és intentar ocultar-los, o fins i tot esperar que les vacances enterrin els problemes que no hem sabut solucionar abans. En aquests casos el temps lliure i la convivència “obligada” l'únic que faran és agreujar la situació, posant de manifest la problemàtica amb més intensitat.

El més recomanable hagués estat visitar al psicoterapeuta amb anterioritat per tractar de resoldre la situació conflictiva, però si no ho hem fet i ja tenim com qui diu les maletes fetes, hem de tenir com a mínim en consideració algunes idees que ens permetran gaudir de les vacances i de passada, començar a millorar psicològicament en el que calgui.

Berta R12 Vacances i conflictes
     Il·lustració: Berta Klamburg

El primer que s'ha de fer és prendre consciència de quins conflictes tenim i amb qui, per tal de tractar durant les vacances de no repetir un cop i un altre la mateixa discussió. Això voldrà dir, estar disposat a posar-se en el lloc de l'altre i a cedir si cal; essencial quan la convivència familiar es fa molt intensa. La tolerància i la flexibilitat seran fonamentals.

Caldrà planificar unes vacances pensades per a tots, especialment si cadascú té gustos, edats i expectatives diferents. Els nens, els adolescents i nosaltres mateixos esperem de les vacances coses ben diferents.

S'hauria d'informar a les futures mares que després del part; tot i haver estat aquest un èxit i trobar-se el nadó en perfectes condicions; moltes són les dones que se  senten tristes, irritables i angoixades. Quin desencant! Elles que tant havien fantasiejat amb l'idea d'arribar al nirvana un cop el fill fos ja entre els seus braços.

No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus.

Berta 18 Depressi postpart
    Il·lustració: Berta Klamburg

Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és un altre tema. Es tracta d'una depressió similar a qualsevol altra però d'inici en les primeres dotze setmanes després del part. Aquí els sentiments de tristesa, desesperança, ansietat, són intensos i venen acompanyats d'insomni i pèrdua de la gana. Sovint apareix la culpa per no ser capaces d'il·lusionar-se amb el que estant vivint i no sentir-se amb ànims d'atendre al seu fill. Alguns cops s'experimenta pànic davant la possibilitat de fer-li mal al nen, si bé, rarament arriba a ocórrer. S'ha de tractar professionalment amb psicoteràpia i psicofàrmacs.