PSICOLOGIA GENERAL

La psicosomatització és el procés mitjançant el qual les nostres emocions es manifesten a través del nostre cos en forma de símptomes físics que poden passar inadvertits o ser una veritable molèstia.

Les persones sentim i mostrem diferents tipus d'emocions, positives (alegria, eufòria, tranquil·litat...) i negatives (por, culpa, ansietat, odi, ira, ràbia...). Les primeres ens animen i ens ajuden a trobar-nos bé, mentre que les segones a més a més de fer-nos sentir malament, són capaces de danyar el nostre organisme.

malalties psicosomtiques BK Ramon
     Il·lustració: Berta Klamburg

Quan no reconeixem i gestionem de forma correcta les nostres emocions negatives, aquestes es poden desbordar i passar de produir només molèsties puntuals (un parell de dies amb insomni, una diarrea, un èczema...) a generar malalties que dificultin el nostre dia a dia, i fins i tot, malalties que necessitin ser tractades per un especialista (insomni crònic, hipertensió, migranyes contínues, malalties de la pell...).

Les fòbies són molt variades, alguns cops només molestes, d'altres molt invalidants, fan camí amb nosaltres i no sempre les arribem a comprendre.

La fòbia és la por irracional, intensa i desproporcionada que un individu experimenta davant de certs objectes o situacions, malgrat ser conscient que no té raó de ser. Aquesta consciència provoca a l'individu un plus de sofriment per no poder justificar la seva reacció il·lògica.

El que molts individus desconeixen és que la situació aparentment inofensiva que tan els espanta només en substitueix una altra de realment perillosa que ha quedat arraconada en el seu inconscient.

Berta 16 Fbies
     Il·lustració: Berta Klamburg

Algunes vegades quan una persona viu una situació traumàtica de gran intensitat, la ment se'n defensa intentant oblidar l'experiència i així no haver de reviure-la. Com no li és possible fer desaparèixer l'empremta que aquesta experiència ha deixat, la ment, s'empesca una forma de mantenir-la en segon pla, creant una substituta molt vistosa: la fòbia, que desvia l'atenció de la verdadera causa del malestar. Com a resultat patim pel símbol, l'objecte fòbic, però no pel fet real que aquest representa. El temor que sentim davant d'aquest objecte, és similar al que varem experimentar quan efectivament ens trobàvem en una situació real de perill i el pànic estava aleshores del tot justificat.

Sovint reflexionem al voltant de com ens van les coses i del que ens agradaria canviar. Ens fem propòsits i prenem decisions que no sempre complim, bé sigui, perquè han estat poc meditades o bé, perquè ens confronten a un canvi, a una nova situació personal, professional o social, és a dir, a quelcom desconegut i que no controlem.

Un concepte psicològic que explica les dificultats per dur a terme els canvis personals o vitals és el de “la zona de confort” que es defineix com l’espai mental i situacional on estem acostumats a viure amb tot el què (i els qui) ja coneixem, sigui bo o dolent, però en definitiva, conegut i per tant, segur. És un espai on sabem el què, com i quan de la nostra quotidianitat. És lògic doncs, que a algunes persones, la perspectiva d’abandonar la seva pròpia zona de confort, els hi generi tensió i ansietat.

Berta R8 Zona de confort
     Il·lustració: Berta Klamburg

La fibromiàlgia reconeguda com a malaltia per la OMS l'any 1992, implica dolor generalitzat, d'un mínim de tres mesos de durada, present a ambdues bandes del cos, per sobre i per sota de la cintura.

La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible.

La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 anys.

El son pot estar alterat de manera que no aporta els beneficis del son reparador i és habitual que a més a més hi hagi migranyes, ja de per si molt invalidants.

Berta14 Fibromilgia
     Il·lustració: Berta Klamburg

Sovint a la FM s'hi suma la Fatiga Crònica, que implica falta d'energia i per tant greus dificultats per realitzar esforços físics.

No ens ha d'estranyar doncs que cursi amb: ansietat, irritabilitat, i depressió, així com trastorns cognitius d'atenció, concentració i memòria.

Molts cops s'inicia després d'una experiència traumàtica: accidents greus, dols, malalties...

Pot ser molt incapacitant i per tant afecta tant a la qualitat de vida del malalt com a la de la seva família.

L’actual crisi econòmica s’ha instal·lat a les nostres vides, és tema de conversa recurrent, les noticies als mitjans de comunicació no ajuden a generar confiança i a totes les cases hi ha qui, si no ha perdut ja la feina, tem per aquesta, doncs l’empresa on treballa està patint els efectes de la crisi. Ens anem adonant que el nivell de vida de fa uns anys ja no tornarà, i que si per casualitat o interès ens tornen a vendre “cants de sirena”, recordarem allò de què no hi ha duros a quatre pessetes.

Aquesta crisi general, com qualssevol d’altra particular, ens confronta a nosaltres mateixos, ens obliga a pensar, a reflexionar sobre les prioritats, els desitjos, les necessitats reals i els valors propis i socials. Ens demana en definitiva, treure el millor de nosaltres per travessar el temporal i retrobar mars més benèvols.

Berta R6 La crisi
     Il·lustració: Berta Klamburg

Caldrà buscar respostes tant a fora com a dins d’un mateix. Sempre hi ha un marge de maniobra, a condició de saber diferenciar on acaba la responsabilitat dels altres (governs, mercats, etc.) i on comença la pròpia, doncs les iniciatives i els canvis que haurem d’emprendre per millorar la situació, sempre neixen en el reconeixement de la pròpia responsabilitat.