PSICOLOGIA GENERAL

La psicosomatització és el procés mitjançant el qual les nostres emocions es manifesten a través del nostre cos en forma de símptomes físics que poden passar inadvertits o ser una veritable molèstia.

Les persones sentim i mostrem diferents tipus d'emocions, positives (alegria, eufòria, tranquil·litat...) i negatives (por, culpa, ansietat, odi, ira, ràbia...). Les primeres ens animen i ens ajuden a trobar-nos bé, mentre que les segones a més a més de fer-nos sentir malament, són capaces de danyar el nostre organisme.

malalties psicosomtiques BK Ramon
     Il·lustració: Berta Klamburg

Quan no reconeixem i gestionem de forma correcta les nostres emocions negatives, aquestes es poden desbordar i passar de produir només molèsties puntuals (un parell de dies amb insomni, una diarrea, un èczema...) a generar malalties que dificultin el nostre dia a dia, i fins i tot, malalties que necessitin ser tractades per un especialista (insomni crònic, hipertensió, migranyes contínues, malalties de la pell...).

Les fòbies són molt variades, alguns cops només molestes, d'altres molt invalidants, fan camí amb nosaltres i no sempre les arribem a comprendre.

La fòbia és la por irracional, intensa i desproporcionada que un individu experimenta davant de certs objectes o situacions, malgrat ser conscient que no té raó de ser. Aquesta consciència provoca a l'individu un plus de sofriment per no poder justificar la seva reacció il·lògica.

El que molts individus desconeixen és que la situació aparentment inofensiva que tan els espanta només en substitueix una altra de realment perillosa que ha quedat arraconada en el seu inconscient.

Berta 16 Fbies
     Il·lustració: Berta Klamburg

Algunes vegades quan una persona viu una situació traumàtica de gran intensitat, la ment se'n defensa intentant oblidar l'experiència i així no haver de reviure-la. Com no li és possible fer desaparèixer l'empremta que aquesta experiència ha deixat, la ment, s'empesca una forma de mantenir-la en segon pla, creant una substituta molt vistosa: la fòbia, que desvia l'atenció de la verdadera causa del malestar. Com a resultat patim pel símbol, l'objecte fòbic, però no pel fet real que aquest representa. El temor que sentim davant d'aquest objecte, és similar al que varem experimentar quan efectivament ens trobàvem en una situació real de perill i el pànic estava aleshores del tot justificat.

Sovint reflexionem al voltant de com ens van les coses i del que ens agradaria canviar. Ens fem propòsits i prenem decisions que no sempre complim, bé sigui, perquè han estat poc meditades o bé, perquè ens confronten a un canvi, a una nova situació personal, professional o social, és a dir, a quelcom desconegut i que no controlem.

Un concepte psicològic que explica les dificultats per dur a terme els canvis personals o vitals és el de “la zona de confort” que es defineix com l’espai mental i situacional on estem acostumats a viure amb tot el què (i els qui) ja coneixem, sigui bo o dolent, però en definitiva, conegut i per tant, segur. És un espai on sabem el què, com i quan de la nostra quotidianitat. És lògic doncs, que a algunes persones, la perspectiva d’abandonar la seva pròpia zona de confort, els hi generi tensió i ansietat.

Berta R8 Zona de confort
     Il·lustració: Berta Klamburg