En aquest article, m'he permès l'apropiació d’un mot que correspon al títol d’un recentllibre d’en Michele Serra el qual us recomano, “Els escarxofats”, doncs m’ha semblat genial com a descripció de l'estat vital de molts dels adolescents actuals.

Aquests joves viuen centrats en el principi del plaer; en el que el cos els hi demana; i les seves prioritats són molt diferents de les dels seus pares, la qual cosa evidentment, comporta greus  conflictes familiars.

Per a ells la vida sembla que serà eterna, la pressa no existeix, és tan sols una més, de les manies dels adults estressats que els hi volen fer la vida impossible, esperant que no repeteixi curs, que no abandoni la carrera, que no es prepariels exàmens la vigília, etc.

Il·lustració: Berta Klamburg

Els abnegats pares i mares d’aquests joves, viuen expectants l’aparició d’algun signe de la tan desitjada maduresa. Si un dia l'escarxofat de torn s’endreça l’habitació (una mica), trasllada la roba del terra fins a la rentadora, escolta mentre li parlen sense està pendent del mòbil o para la taula (a la seva manera, és clar), els pares respiren alleujats i els imbueix una grata sensació de felicitat. És un moment d’aquells en què un sent que les coses són al seu lloc, de què allò és el que hauria de ser sempre. Ara bé, aquest instant de felicitat no dura més que això, un instant, unes hores, després, de nou la decepció, els retrets, la mútua incomprensió i finalment, la incomunicació per evitar danys majors.