Les grans davallades psicològiques no solen ser producte de tràgics esdeveniments aïllats, doncs estem força preparats per superar els traumes esporàdics. Pel que no estem tant ben equipats és per tolerar les frustracions quotidianes que fa anys que es produeixen. És l’estrès indefinit i globalitzat, conseqüència de l’acumulació d’anys de malestar el que resulta difícil de suportar i gestionar.

La proposta preventiva i de tractament de la Psicologia Clínica i de la Psicoteràpia consisteix en reflexionar al voltant de la nostra vida, actes, pensaments i sentiments,  per tal d’identificar les fonts del malestar i saber què cal canviar.

Il·lustració: Berta Klamburg

Ara bé, el nostre món intern és força complex, és ple de contradiccions i ambivalències fruit de la convivència dins nostre de diferents parts o “submóns” sovint enfrontats entre ells, com ara: el pes del passat en vers les exigències de la realitat present i les expectatives de futur,  el nen petit  que roman dins nostre en front de l’adult que som, els desitjos propis confrontats a les normes i a les conveniències familiars i socials, etc. Quan les diferents parts s’oposen entre elles i lluiten per predominar es genera una ansietat, una tensió, “uns nervis”. Aquesta ansietat és absolutament normal i suportable sempre i quan entenguem el seu origen i afrontem el conflicte que la provoca, però quan no som capaços de fer-ho, amb el pas del temps l’ansietat pren un caràcter de gravetat i d’intensitat que pot derivar en una crisi aguda, en una malaltia física, en un caràcter impossible, en una ruptura de parella, etc.