L'Angoixa de separació en el nen apareix com a reacció normal en front l'absència d'aquella persona que en té cura habitualment, cobrint les seves necessitats bàsiques, tan fisiològiques com afectives. El nen estableix amb ella el seu primer vincle afectiu i en la seva absència tem no ser satisfet en les seves necessitats, per tant se sent en perill, doncs se sap impotent per autosatisfer-se.

Aquesta reacció de por que manifesta el nen quan és separat de les figures parentals es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la seva vida, inclús sent ja un adult, en funció de la forma com ha experimentat les primeres separacions i n'ha fet els primers dols.

Il·lustració: Berta Klamburg

Per entendre la mena de sentiments que pot experimentar un nen quan és deixat per primer cop a l'escola bressol, només cal observar les dificultats que tenen molts adults per separar-se. Un exemple que sovint passa inadvertit, el tenim en el propi llenguatge. Les diferents fórmules per acomiadar-se: a reveure, fins ara, fins aviat, rebel·len com per poder separar-nos dels altres amb tranquil·litat, hem de tenir la seguretat de que els tornarem a veure.