La vida comporta l'inexorable pas del temps i en conseqüència, el progressiu envelliment de la persona, la qual cosa no sempre és ben acceptada i assumida per tothom, especialment a Occident on la vellesa no sol ser sinònim de bellesa, sinó més aviat de deteriorament, malaltia i solitud.

D'una manera o d'una altra, tots temem l'arribada d'aquesta etapa de la vida, doncs pensem sobretot en el que perdrem i no en el que guanyarem. Per exemple: la pell perd elasticitat,  però la ment i les emociones guanyen flexibilitat, perdem força muscular, però acumulem experiència i saber, perdem vigor sexual, però guanyem tendresa i empatia, etc. Tot i així, moltes persones s'angoixen enfront la vellesa. Algunes s'obsessionen pel seu aspecte i per amagar les arrugues, tot vestint de forma juvenil, com si volguessin romandre en un temps passat de la seva vida. D'altres, deprimides, se senten buides, amargades, amb una vida sense sentit  ni il·lusions.

Il·lustració: Berta Klamburg

Encarar la vellesa no és senzill, caldrà no només un bon estat de forma física, sinó una ment madura, oberta a noves realitats, amb la capacitat d'apreciar nous registres de la vida, tot aprofitant el que l'experiència i el saber dels anys viscuts aporten.