PSICO-LEGIS
Segurament si els hi preguntéssim, la majoria de persones estaria d’acord amb aquesta afirmació: “Parlant la gent s’entén”.
Ara bé, aquest desenllaç força probable com a tancament de moltes interaccions quotidianes, no ho és tant quan del que es tracta és de resoldre temes on s’hi barregen interessos personals i sentiments apassionats.
Divorcis, custòdies i herències, són un exemple d’allò que quan es negocia rara és la vegada que tot flueix plàcidament fins a l’acord final i sense haver de superar abans tot un seguit d’obstacles esgotadors.
Negociar moguts per la gelosia, l’enveja, la ràbia, les ganes de revenja, allarga i agreuja aquests processos que ja de per sí són força dolorosos, doncs tenen el seu origen en alguna mena de pèrdua.
Resoldre satisfactòriament un conflicte amb el mínim de temps, abarateix costos tant econòmics com emocionals i en principi podríem creure que és el desig principal d’aquelles persones que hi intervenen.
Paradoxalment en molts dels casos abans esmentats el que acaba succeint és tot el contrari, precisament perquè l’objectiu principal de cada part implicada ja no és només el d’aconseguir un acord que la beneficií, sinó que la prioritat passa a ser la de perjudicar a l’altra, pagant fins i tot, si és necessari, amb el perjudici propi. Ja no és el meu benestar el que em motiva al llarg del procés, sinó que el meu interès fonamental és impedir que l’altre en surti beneficiat.
 |
És en aquests casos quan cobra sentit la intervenció del/la mediador/ra.
El mediador intervé després que les parts enfrontades no han aconseguit posar-se d’acord i només si totes les parts en disputa accepten la seva intervenció.
El mediador ha de ser capaç de generar un espai de seguretat i confiança indispensable per poder treballar, garantint al mateix temps la confidencialitat de tot allò que es parli. Tot allò tractat en mediació és absolutament confidencial. En tot moment ha de tenir una actitud imparcial, conciliadora i professional. Ha de ser un expert en emocions, relacions interpersonals i resolució de conflictes i aconseguir amb la seva presència i les seves intervencions que les parts enfrontades se n’adonin d’aquells sentiments i aquelles actuacions que estan encallant la resolució del procés de manera que puguin acabar elaborant una solució suficientment satisfactòria per a tots els implicats.