Protegir: defensar algú d’un dany, un perill, una amenaça.

Sobreprotegir: protegir algú en excés, per sobre del normal.

Si ens cenyim a les anteriors definicions sembla que hauria de quedar clar que la protecció beneficia, doncs assegura que qui la rep prosperi i en canvi la sobreprotecció danya, doncs tota acció que implica un excés perjudica tant a qui la rep com a qui l’exerceix pel fet de ser desmesurada.

Dit això, es fa palès que sobreprotegir als nostres fills no és el mateix que protegir-los i que no pel fet de protegir-los més del compte els estarem estimant millor ni proporcionant-los un plus de benestar, ans al contrari.

El famós proverbi xinès que diu “dóna-li un peix a un home i menjarà un dia, ensenya’l a pescar i menjarà la resta de la seva vida” ens exemplifica perfectament la diferència entre els dos termes.

Il·lustració: Berta Klamburg

Perquè sobreprotegim als fills? Principalment perquè se’ns fa intolerable veure’ls o imaginar-los patint. Voldríem estalviar-los-hi qualsevol sofriment i com la intenció no és pas dolenta fàcilment acabem confonent-nos.

Potser alguna malaltia o accident ens han fet témer el pitjor i un cop superades les circumstàncies hem continuat vivint-los fràgils i necessitats.

També, perquè si ells demanen i és al nostre abast complaure’ls podem sentir-nos culpables de no fer-ho. És per això que en època de vaques magres resulta més fàcil dir que no. Alguna conseqüència positiva hauria de tenir la crisi!

Per tant, hem de saber que encara que soni malament, només si som capaços de proporcionar als nostres fills una certa dosi de frustració durant el seu desenvolupament els ajudarem a assolir la maduresa amb prou tolerància a la frustració com per poder arribar a gaudir d’una existència plena, sense ofegar-se en un vas d’aigua.

Contràriament, si els gratifiquem en excés, satisfent tots els seus desitjos i ens anticipem mirant de solucionar-los-hi tots els seus problemes sense deixar que ho facin per ells mateixos, contribuirem a fer d’ells o bé uns dèspotes que creguin que tothom ha d’estar al seu servei per facilitar-los l’existència, o individus molt dependents dels altres, per no haver après a treure’s les castanyes del foc o possiblement, persones força insegures amb una manca real de recursos.

Protegim, doncs als nostres fills, però no els sobreprotegim, només així, els hi estarem donant quelcom molt més valuós: tolerància a la frustració, o sigui, capacitat per entomar i adaptar-se als revessos que inevitablement els hi llançarà la vida.

CARMEN GISPERT

La sobreprotecció dels fills.