Quants copshem pensat quealgun familiar, algú del nostre entorn o fins i tot nosaltres mateixos, abusavade l'alcohol i ens ha semblat que no calia fer-hi res. En el tema de l’alcohol els límits i el que és normal sol estar poc definit. Identificar-ne adequadament i a temps un abús o un mal ús i buscar ajuda professional serà la millor forma de prevenir un possible alcoholisme.

El coneixement de lesdiferents fases per on un addicte a l’alcohol transita en el seu mal viatge, ens pot ser molt útil en aquesta tasca identificadora i preventiva:

Il·lustració: Berta Klamburg

1. Fase primera: Es comença utilitzant l’alcohol per alleujar els estats emocionals  negatius: la tensió, l’estrès, la depressió, etc.  El consum s’augmenta progressivament, l'organisme s'acostuma a l’alcohol i es desenvolupa tolerància (major quantitat per obtenir el mateix efecte).
2. Fase precursora: Apareix de forma progressiva i lenta. La necessitat de consum augmenta i la forma de consumir canvia significativament: major graduació, pensar en beure constantment, beure d'un glop o més ràpid, beure d'amagat, etc.

Un cop identificat el problema (vegeu l'article del mes d'octubre), correspon tractar-lo. Ara bé, per iniciar un tractament ens cal un subjecte que pateixi i que, alhora, demani ajuda. Sense aquestes dues condicions tot el que puguem fer estarà abocat al fracàs per molt que els professionals i l'entorn del malalt s'entestin a ajudar-lo.

En molts casos l’abordatge comença per unes entrevistes amb els familiars per tal d’orientar-los en vers la gestió adequada del problema, doncs sovint són ells els que consulten i demanen ajut. La família jugarà al llarg del procés un paper fonamental, però especialment al principi, doncs haurà de confrontar a la persona amb el problema, posar-li límits i condicions; amb afecte però amb contundència. El malalt ha de poder entendre que si no pren la decisió de deixar l’alcohol i posar-se en tractament, tard o d’hora s’acabarà quedant sol. Cal parlar clar!

Il·lustració: Berta Klamburg