Un cop identificat el problema (vegeu l'article del mes d'octubre), correspon tractar-lo. Ara bé, per iniciar un tractament ens cal un subjecte que pateixi i que, alhora, demani ajuda. Sense aquestes dues condicions tot el que puguem fer estarà abocat al fracàs per molt que els professionals i l'entorn del malalt s'entestin a ajudar-lo.

En molts casos l’abordatge comença per unes entrevistes amb els familiars per tal d’orientar-los en vers la gestió adequada del problema, doncs sovint són ells els que consulten i demanen ajut. La família jugarà al llarg del procés un paper fonamental, però especialment al principi, doncs haurà de confrontar a la persona amb el problema, posar-li límits i condicions; amb afecte però amb contundència. El malalt ha de poder entendre que si no pren la decisió de deixar l’alcohol i posar-se en tractament, tard o d’hora s’acabarà quedant sol. Cal parlar clar!

Il·lustració: Berta Klamburg

Abandonar una dependència no és gens fàcil, requereix, entre d’altres coses, la conjunció d’una sèrie de factors facilitadors i motivacionals que predisposin a “l’aventura”, com per exemple, una afecció orgànica a causa de la beguda, un estat psico-emocional a punt del col·lapse, una imminent separació de la parella, un accident de cotxe, etc. El que és important és que, en el seu interior, l’alcohòlic es desperti, s’anguniegi, s’espanti, es senti culpable, sol o fracassat, que “toqui fons”, com popularment es diu. Si no és així, no trobarà mai el moment de posar-se en tractament, i si ho fa només serà per silenciar les veus familiars, per posar calma a la tempesta o tranquil·litzar la seva consciència, en definitiva, sense un autèntic interès per deixar de beure.

L’alcoholisme és una addicció com una altra on l’individu ha quedat presoner. El repte del tractament consistirà a rescatar la persona que ha quedat ofegada en i per l’alcohol i ajudar-la a reconfigurar-se en funció del seus actuals anhels i necessitats vitals.

RAMON TORRA

Tractament de l'alcoholisme.