Quants cops hem pensat que algun familiar, algú del nostre entorn o fins i tot nosaltres mateixos, abusava de l'alcohol i ens ha semblat que no calia fer-hi res. En el tema de l’alcohol els límits i el que és normal sol estar poc definit. Identificar-ne adequadament i a temps un abús o un mal ús i buscar ajuda professional serà la millor forma de prevenir un possible alcoholisme.

El coneixement de les diferents fases per on un addicte a l’alcohol transita en el seu mal viatge, ens pot ser molt útil en aquesta tasca identificadora i preventiva:

Il·lustració: Berta Klamburg

1. Fase primera: Es comença utilitzant l’alcohol per alleujar els estats emocionals  negatius: la tensió, l’estrès, la depressió, etc.  El consum s’augmenta progressivament, l'organisme s'acostuma a l’alcohol i es desenvolupa tolerància (major quantitat per obtenir el mateix efecte). 

2. Fase precursora: Apareix de forma progressiva i lenta. La necessitat de consum augmenta i la forma de consumir canvia significativament: major graduació, pensar en beure constantment, beure d'un glop o més ràpid, beure d'amagat, etc.

3. Fase crítica: En aquest moment la persona ja és incapaç d'interrompre el consum un cop iniciat, perd sovint el control amb la paraula i la conducta i pateix molts canvis d'humor. El funcionament psicològic, el familiar i el laboral es poden veure força afectats. La mentida i l’autoengany són constants.

4. Fase crònica: És l’últim graó de l’alcoholisme. El deteriorament sever de la persona es fa evident en tots els àmbits de la seva vida. Pateix de síndrome d’abstinència: suors, taquicàrdies, tremolors de mans, insomni, ansietat i en ocasions al·lucinacions.

Tot i que el consum d’alcohol no té què conduir necessàriament a l'alcoholisme, si que hem de tenir en compte que és el primer graó d'una perillosa escala. Si ja hi teniu un peu mireu de no posar-n’hi un altre. No perdem de vista que l’alcohol és una droga com una altra, i que el fet de ser legal no l’eximeix de perill.

RAMON TORRA

Alcoholisme.