Què passa si t’equivoques, si no te’n surts d’entrada? Que potser et deixaran d’estimar? Et miraran amb cara de llàstima? Perdràs el teu prestigi? Seràs la riota de tothom?

Quants somnis aparcats per por al fracàs, quants desitjos no expressats per por al rebuig, quant talent desaprofitat per por al ridícul.

Des dels primers moments de la nostra existència anem rebent missatges de l’entorn que ens ajuden a configurar una imatge de nosaltres mateixos, de les nostres habilitats i de les nostres mancances. L’opinió que els altres tinguin de nosaltres i els èxits o fracassos aconseguits a mesura que anem creixent, contribuiran a formar aquesta idea subjectiva de la nostra validesa: l’autoestima.

Il·lustració: Berta Klamburg

Quan els missatges rebuts de les primeres persones significatives del nostre entorn (pares, avis, mestres, etc.) han estat predominantment negatius, és a dir, del tipus: “no cal que ho intentis que no podràs”, “no ho veus que això no se’t dona bé”, “deixa, ja ho faig jo”, “aquell si que en sap, no com tu” , o senzillament no hem rebut gaire reforç positiu per les nostres accions o actituds, tenim més possibilitats de desenvolupar una autoestima més aviat minsa, que dificulti o fins i tot aturi qualsevol intent d’iniciar-nos en una nova tasca. Aleshores activitats com conèixer altres persones, fer nous estudis, canviar de feina, crear una empresa, participar en activitats de lleure, es converteixen en fites massa elevades per mirar d’assolir-les. La poca confiança en obtenir l’èxit i la por al fracàs ens paralitzen. Ens tanquem un munt de portes i restem plenitud al nostre viure.

Voleu dir que val la pena acabar els nostres dies només recordant tot allò que no vam fer, sent mers espectadors del que ens hauria agradat protagonitzar, tenint que limitar-nos a escoltar les històries dels que si van materialitzar els seus somnis? No us deixa un cert regust agredolç imaginar-ho?

Tinguem en compte que només el que gossa equivocar-se acaba sabent i que aprenem sobretot dels errors, sempre que siguem prou madurs per acceptar-los i per reflexionar sobre com no repetir-los.

Si no volem perdre oportunitats de tota mena, ans al contrari volem viure la vida intensament, donem-nos permís per equivocar-nos, la nostra autoestima millorarà i els reptes ens resultaran més assequibles. No obtindrem tot el que ens proposem, però si ens brindarem la possibilitat d’aconseguir-ho.

CARMEN GISPERT

Autoestima.