ADDICCIONS
Tot i que en les malalties relacionades amb el consum d’alcohol i drogues és el propi afectat el que ha de desitjar canviar i posar-se en tractament, l’actitud de la parella o els familiars en vers el problema serà determinant per facilitar la cura.
Així doncs, si teniu una parella o familiar que abusa de l’alcohol (i per descomptat de qualsevol altra droga) reflexioneu al voltant d’aquests consells.
En primer lloc, no us adapteu als canvis que s'estan produint a la família com a conseqüència de l’abús d’alcohol, fent veure que "tot va bé" o pensant que" ja se solucionarà ". És fonamental mantenir fermament els costums i les normes familiars que sempre heu tingut a casa. Sobretot no protegiu al malalt encobrint les conductes anòmales, doncs estaríeu facilitant que l'alcohol es quedi a viure entre vosaltres, instal·lat a casa com un "gran dictador".
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
D’altra banda, cal informar-se adequadament sobre la malaltia per tal de poder entendre; que no justificar; millor la problemàtica. Paral·lelament, haurem de trobar el moment per parlar de manera seriosa, serena i sense retrets, del que està passant i de les conseqüències que se’n deriven. Sol ser útil escollir un moment posterior a una "crisi" per parlar del tema, doncs la persona està més conscient de la situació, amb més desitjos de canvi i per tant més disposada a tractar-se.
Un cop identificat el problema (vegeu l'article del mes d'octubre), correspon tractar-lo. Ara bé, per iniciar un tractament ens cal un subjecte que pateixi i que, alhora, demani ajuda. Sense aquestes dues condicions tot el que puguem fer estarà abocat al fracàs per molt que els professionals i l'entorn del malalt s'entestin a ajudar-lo.
En molts casos l’abordatge comença per unes entrevistes amb els familiars per tal d’orientar-los en vers la gestió adequada del problema, doncs sovint són ells els que consulten i demanen ajut. La família jugarà al llarg del procés un paper fonamental, però especialment al principi, doncs haurà de confrontar a la persona amb el problema, posar-li límits i condicions; amb afecte però amb contundència. El malalt ha de poder entendre que si no pren la decisió de deixar l’alcohol i posar-se en tractament, tard o d’hora s’acabarà quedant sol. Cal parlar clar!
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Quants cops hem pensat que algun familiar, algú del nostre entorn o fins i tot nosaltres mateixos, abusava de l'alcohol i ens ha semblat que no calia fer-hi res. En el tema de l’alcohol els límits i el que és normal sol estar poc definit. Identificar-ne adequadament i a temps un abús o un mal ús i buscar ajuda professional serà la millor forma de prevenir un possible alcoholisme.
El coneixement de les diferents fases per on un addicte a l’alcohol transita en el seu mal viatge, ens pot ser molt útil en aquesta tasca identificadora i preventiva:
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
1. Fase primera: Es comença utilitzant l’alcohol per alleujar els estats emocionals negatius: la tensió, l’estrès, la depressió, etc. El consum s’augmenta progressivament, l'organisme s'acostuma a l’alcohol i es desenvolupa tolerància (major quantitat per obtenir el mateix efecte).
2. Fase precursora: Apareix de forma progressiva i lenta. La necessitat de consum augmenta i la forma de consumir canvia significativament: major graduació, pensar en beure constantment, beure d'un glop o més ràpid, beure d'amagat, etc.
El consum de marihuana està cada cop més estès a la nostra societat. La proliferació de botigues de venda de llavors i estris varis pel cultiu domèstic de la planta n'és una proba. La legislació actual qualifica la marihuana de droga il·legal però no en penalitza el seu consum, sempre i quan no es faci en llocs públics, la qual cosa pot ser objecte de sanció administrativa.
Les botigues venen les llavors sense responsabilitzar-se de l’ús que en farà el comprador i amb una etiqueta on hi diu: “per a col·leccionisme”, doncs el cultiu de la planta no és legal. No és cert que estigui permès cultivar a casa un nombre determinat de plantes per persona, el que passa és que degut a què el consum propi no està penat, els jutges solen entendre que si la persona no té antecedents i el pes de les plantes confiscades és baix, el cultiu és per consum personal i no orientat al tràfic i per tant, no dicten sentències condemnatòries. En resum, es permet el consum d’una droga il·legal que no es pot comprar ni obtenir de forma legal. Una paradoxa més de les polítiques legislatives que, en temes com aquest, fomenten la desinformació i la possible banalització del consum d’una substància psicoactiva del que en poden derivar greus riscos per a la salut.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |