RELACIONS DE PARELLA
Estudis recents evidencien que un elevat percentatge d’adolescents, al voltant del 19% de les noies i el 32% dels nois justifiquen de manera preocupant actituds sexistes i de maltracte cap a les dones.
Per desgràcia, som davant d’un problema de caràcter mundial, que té el seu origen en profundes arrels psicosocials i culturals, fet que el fa difícil d’eliminar. Per acabar-ho d’adobar, fins i tot en un país com el nostre, capdavanter en algunes lleis que defensen la igualtat, s’ha reactivat un cert postmasclisme, entre alguns col·lectius, que qüestiona els avenços assolits en termes d’igualtat home i dona, i defensa el retorn als rols tradicionals dins la parella, és a dir a la tradicional relació de submissió de la dona cap a l’home.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Malauradament, entre els joves hi segueixen estant presents alguns conceptes que poden desencadenar a la llarga, relacions de parella patològiques. Aquí en tenim alguns exemples:
Quantes vegades ens hem sentit poc compresos per la nostra parella! Ens ha semblat que no ens escoltava, que no entenia les nostres necessitats o que no ens valorava prou el que fèiem, com si les prioritats i les expectatives de cadascú, fossin de planetes diferents.
Els problemes de parella molt sovint radiquen en el fet de no tenir prou en compte que entre els homes i les dones, més enllà del fet diferencial biològic, existeixen unes grans diferències psicològiques, és a dir, patrons emocionals, de pensament, de comunicació i de conducta diferents.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
En general, i amb el risc de caure en alguns tòpics, observem que:
Una relació sana és la que contribueix al desenvolupament i a la realització de les persones que la mantenen, quan la relació amb l’altra persona en comptes de fer-nos créixer, ens debilita i ens fa sentir desgraciats i malgrat això dediquem tota la nostra energia a mantenir a aquesta persona al nostre costat, probablement hem establert una relació de dependència emocional, altrament dita relació addictiva, perquè el comportament que mostren aquestes persones envers l’altre és similar al que manifesta el drogoaddicte en relació a la substància que el manté esclavitzat.
Sovint els dependents emocionals provenen de famílies disfuncionals que per raons diverses no han pogut satisfer les necessitats bàsiques d’afecta i seguretat, necessàries pel bon desenvolupament dels fills. Com a conseqüència ens trobem amb persones insegures, molt controladores, amb tendència a negar la realitat quan aquesta és dolorosa i amb una necessitat desmesurada de rebre afecta.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |