PSICOLOGIA GENERAL
(informació divulgativa i de caràcter general)
És fonamental cuidar-nos i cuidar dels que depenen de nosaltres, a nivell físic, psíquic i social.
Aquí teniu unes quantes recomanacions:
- ORGANITZACIÓ
Feu uns horaris, establiu una rutina. Us ajudarà a estar ben orientats en el temps i l’espai.
Per exemple podeu diferenciar entre la rutina d’entre setmana i la del cap de setmana.
Llevar-vos de dilluns a divendres a una mateixa hora, dutxar-vos, vestir-vos (no passeu dia i nit amb el pijama posat).
Planifiqueu horaris per a la feina, la cura personal i de la llar, el lleure, el descans, l’atenció als altres...
- FEINA
Si no esteu fent teletreball, feu-vos igualment un horari de feina, podeu fer tot allò que no teniu temps de fer normalment: neteja a fons, reparacions de la llar, posar els papers en ordre, activitats online: àlbums de fotos, estudiar idiomes, aprendre a tocar un instrument musical...
Si teniu nens petits els hi podeu posar obligacions adaptades a la seva edat i organitzar-los perquè facin les tasques que possiblement els hi hagin fet arribar des de l’escola.
- ALIMENTACIÓ
Respecteu tots els àpats i feu-los a les mateixes hores. Procureu menjar saludable, productes frescos, fruita i verdura, plats fàcils de digerir i variats, tipus dieta mediterrània. Recordeu beure aigua.
Teniu en compte que si us moveu menys també necessiteu menjar menys.
No abuseu dels dolços, llaminadures, alcohol, begudes ensucrades, precuinats. Però doneu-vos un gust de tant en tant, potser el pastís del diumenge, un gelat, l’aperitiu...
Aprofiteu els àpats per socialitzar-vos i compartir les vivències personals.
- EXERCICI
Manteniu-vos en forma fent exercici moderat. A les xarxes hi ha penjades un munt de classes dirigides i n’hi ha per a totes les edats i totes les condicions. També es poden fer en família.
- EXPOSICIÓ A LA LLUM NATURAL
La llum del sol és un antidepressiu natural, afavoreix el descans nocturn i és una font de vitamina D.
Els que tingueu la sort de tenir un pati, un balcó, una terrassa aprofiteu per estar estones de dia a l’exterior (compte amb l’excés, penseu a protegir-vos del sol si cal).
Si no és el cas potser podeu obrir una de les finestres de la casa i prendre el sol des de dins. Si cal feu torns d’entre 15 i 30 minuts; són suficients.
- ESTIGUEU INFORMATS
Cal estar informats però no sobre-informats ni mal informats. Seleccioneu canals d’informació oficials o contrastats.
Limiteu la rebuda d’informació a 1 o 2 cops al dia.
- INFORMEU AMB RESPONSABILITAT
Cal informar a les persones que depenen de nosaltres, nens, persones dependents i gent gran, i ho hem de fer amb informació clara i útil pel seu benestar i perquè prenguin consciència del que està passant i de la gravetat justa de la situació. No els alarmem innecessàriament però tampoc els sobreprotegim restant-li importància als fets.
- SOCIALITZACIÓ
Manteniu-vos connectats. Amb familiars, amics, companys. Aprofiteu les avantatges de les noves tecnologies. Descobriu-ne de noves, apreneu a usar-les.
Tingueu present especialment a aquelles persones que viuen soles i que no tenen ningú amb qui compartir aquests moments tan delicats. Feu xarxa amb aquells que més ho necessiten.
- SERVEI A LA COMUNITAT
Si el vostre estat de salut us ho permet i no sou una persona de risc, participeu d’alguna iniciativa solidària, cosint mascaretes, fent la compra a persones vulnerables, establint contacte amb algun veí que visqui sol...
- RELACIONS PERSONALS
Les discussions i els conflictes seran inevitables, però procureu no perdre les formes i eviteu allargar discussions només amb l’objectiu de demostrar que teniu la raó.
Intenteu posar-vos en el lloc de l’altre i penseu més en el seu patiment que no pas en el fet de sentir-vos atacats.
- RELAXACIÓ I DISTRACCIÓ
Busqueu moments per desconnectar de la situació. Aprofiteu la oferta cultural que trobareu on line o als mitjans de comunicació tradicionals.
Llegiu, jugueu a amb els vostres fills, participeu d’activitats lúdiques en xarxa...
Practiqueu exercicis de relaxació, de ioga, respiració, meditació...
NO PERDRE DE VISTA LES RAONS D’AQUEST CONFINAMENT ENS AJUDARÀ A SUPORTAR-LO
LES PERSONES DISPOSEM D’UNA GRAN CAPACITAT DE SUPERACIÓ
I EN ELS MOMENTS DIFÍCILS ÉS QUAN MÉS ES POSA DE MANIFEST.
Algunes persones quan assisteixen a la consulta del psicòleg temen que les seves confidències no quedin en bones mans. Serà capaç de guardar-me el secret? Què farà amb la informació que li he donat?
La cosa es complica quan es fa una primera consulta particular on es dóna determinada informació i posteriorment se'n fa una altra amb la parella. Li dirà allò que li vaig dir quan vaig venir tot sol? O quan es fa una entrevista familiar i desprès es decideix rebre al fill adolescent de manera individual. Si home! Jo li explico el que faig i després li xerra als meus pares!
Són preocupacions comprensibles pel fet de dipositar en mans d'un desconegut, informació molt valuosa que mal utilitzada podria acabar d'agreujar i molt la seva situació ja de per sí compromesa. Fer confidències fa por i en el cas de les confidències fetes al psicòleg encara més, ja que no se'l coneix, com a molt se'n tenen referències.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Qui pateix fòbia social manifesta una por intensa i irracional davant la possibilitat d'establir algun tipus d'interacció social.
Molts no són conscients que la pateixen i d'altres se n'amaguen.
Si evitem participar en esdeveniments socials quotidians (festes familiars, reunions de treball), som incapaços de parlar davant d'un grup de gent encara que no sigui molt nombrós, ens fa por donar el nostre parer, patim quan hem de fer gestions senzilles que impliquen petites converses i ens fa angúnia conèixer gent nova, possiblement tinguem fòbia social.
La fòbia social correlaciona amb baixa autoestima, inseguretat, complex d'inferioritat, timidesa. Es pot haver originat a partir de fets traumàtics que recordem (menyspreus, burles, humiliacions) o per causes desconegudes. La hipersensibilitat, la falta de tolerància a la frustració i la poca resiliència de l'individu l'afavoreixen.
Els fòbics socials no sempre són fàcils d'identificar. Alguns justifiquen les seves conductes evitatives dient que les activitats que se'ls hi proposen no són prou interessants. A vegades al darrera d'una persona narcisista, amb aires de superioritat, s'hi amaga un fràgil acomplexat amb fòbia social. Un tercer grup emmascara les seves dificultats amb l'alcohol o les drogues.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Les grans davallades psicològiques no solen ser producte de tràgics esdeveniments aïllats, doncs estem força preparats per superar els traumes esporàdics. Pel que no estem tant ben equipats és per tolerar les frustracions quotidianes que fa anys que es produeixen. És l’estrès indefinit i globalitzat, conseqüència de l’acumulació d’anys de malestar el que resulta difícil de suportar i gestionar.
La proposta preventiva i de tractament de la Psicologia Clínica i de la Psicoteràpia consisteix en reflexionar al voltant de la nostra vida, actes, pensaments i sentiments, per tal d’identificar les fonts del malestar i saber què cal canviar.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Ara bé, el nostre món intern és força complex, és ple de contradiccions i ambivalències fruit de la convivència dins nostre de diferents parts o “submóns” sovint enfrontats entre ells, com ara: el pes del passat en vers les exigències de la realitat present i les expectatives de futur, el nen petit que roman dins nostre en front de l’adult que som, els desitjos propis confrontats a les normes i a les conveniències familiars i socials, etc. Quan les diferents parts s’oposen entre elles i lluiten per predominar es genera una ansietat, una tensió, “uns nervis”. Aquesta ansietat és absolutament normal i suportable sempre i quan entenguem el seu origen i afrontem el conflicte que la provoca, però quan no som capaços de fer-ho, amb el pas del temps l’ansietat pren un caràcter de gravetat i d’intensitat que pot derivar en una crisi aguda, en una malaltia física, en un caràcter impossible, en una ruptura de parella, etc.
Les vacances són uns dies molt esperats que de vegades poden convertir-se en un veritable malson, sobre tot si estem patint determinats conflictes; personals, amb la parella o amb els fills; que encara no tenim resolts.
Quan els conflictes ja existeixen l'error és intentar ocultar-los, o fins i tot esperar que les vacances enterrin els problemes que no hem sabut solucionar abans. En aquests casos el temps lliure i la convivència “obligada” l'únic que faran és agreujar la situació, posant de manifest la problemàtica amb més intensitat.
El més recomanable hagués estat visitar al psicoterapeuta amb anterioritat per tractar de resoldre la situació conflictiva, però si no ho hem fet i ja tenim com qui diu les maletes fetes, hem de tenir com a mínim en consideració algunes idees que ens permetran gaudir de les vacances i de passada, començar a millorar psicològicament en el que calgui.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
El primer que s'ha de fer és prendre consciència de quins conflictes tenim i amb qui, per tal de tractar durant les vacances de no repetir un cop i un altre la mateixa discussió. Això voldrà dir, estar disposat a posar-se en el lloc de l'altre i a cedir si cal; essencial quan la convivència familiar es fa molt intensa. La tolerància i la flexibilitat seran fonamentals.
Caldrà planificar unes vacances pensades per a tots, especialment si cadascú té gustos, edats i expectatives diferents. Els nens, els adolescents i nosaltres mateixos esperem de les vacances coses ben diferents.