SEXUALITAT
Es parla de Trastorn Orgàsmic, quan existeix algun tipus de dificultat per arribar a experimentar un orgasme amb tota la seva plenitud. Es dóna tant en homes com en dones, però diríem que en el cas de les dones és una de les principals causes de consulta professional.
Dins d'aquest diagnòstic hi podem incloure des dels casos més benignes, on si bé hi ha dificultats, l'individu pot arribar a l'orgasme, als casos més greus, quan l'individu no ha experimentat mai un orgasme.
Criteris diagnòstics segons el DSM-V
- Trastorn orgàsmic femení (302.73)
- Trastorn orgàsmic masculí (302.74)
Els criteris per diagnosticar aquest trastorn sexual, són similars es tracti d'homes o de dones.
- Absència o retard persistent o recurrent de l'orgasme després d'una fase d'excitació sexual normal, sempre tenint en compte el que es consideraria normal en funció de l'edat i l'experiència sexual de la persona en qüestió, així com la qualitat de l'estimulació rebuda. S'ha de tenir en compte que les dones mostren una gran variabilitat en el tipus o intensitat de la estimulació que les porta a experimentar un orgasme.
- L'alteració provoca un malestar considerable, o dificulta les relacions interpersonals.
- El trastorn orgàsmic, no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn de l'Eix I, (excepte un altre trastorn sexual) i no es deu exclusivament als efectes fisiològics directes d'una substància (drogues o fàrmacs) o una malaltia mèdica.
TRASTORN ORGÀSMIC FEMENÍ
El trastorn orgàsmic femení o la disfunció orgàsmica, és la més corrent de les queixes sexuals de les dones. Podria ser que l'elevada presència d'aquest trastorn entre la població femenina es degués en part a una predisposició biològica, atès el gran nombre de femelles d'altres especies que no gaudeixen amb les relacions sexuals.
De tota manera les femelles humanes estan clarament dotades per aquesta possibilitat i probablement al darrera del trastorn orgàsmic hi tinguem més aviat raons psicològiques condicionades per factors socioculturals que pas veritables limitacions biològiques.
Que l'acte sexual encaminat a la procreació prima el plaer del mascle en detriment del de la femella sembla evident, però que les femelles humanes neixen equipades per gaudir sexualment no es pot negar.
La disfunció orgàsmica, fa referència al bloqueig del component orgàsmic de la resposta sexual femenina i no inclou el bloqueig de l'excitació sexual general, si bé pot estar acompanyada d'una inhibició secundària del component d'excitació (vaso-congestió genital) de la resposta sexual.
Normalment les dones que pateixen aquesta problemàtica, són capaces de respondre sexualment: s'enamoren, experimenten sentiments eròtics, lubriquen abundantment i mostren inflor genital, però s'estanquen a la fase d'altiplà o a prop de la mateixa. Aquestes dones són incapaces d'arribar a l'orgasme, o tenen moltes dificultats per a fer-ho, encara que rebin una estimulació prou intensa per arribar-hi.
No us heu trobat mai havent d’omplir un qüestionari d’aquells on s’ha d’escollir una resposta d’entre vàries i no trobar-ne cap que s’ajusti al que vosaltres voleu expressar? “Diria A però sense l’última part, o millor B però traient aquesta frase o igual C però li falta alguna cosa...”. I així, cada cop més contrariats anar triant la resposta que menys malament us sona, fins a lliurar el test, finalitzat però pensant “el que aquí hi diu, realment no em representa”?
Si la resposta és afirmativa, no tindria que ser per a vosaltres massa complicat posar-vos dins la pell d’una persona que no s’ajusta a un dels dos gèneres considerats tradicionalment com “normals”. Home XY amb penis i testicles i dona XX amb vulva i vagina i ambdós satisfets del que la natura ha tingut a bé assignar-los.
I és que això de nen o nena resulta pràctic per classificar als essers humans i omplir ràpidament un qüestionari, però no reflecteix la realitat ni de bon tros.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Tenim el nen i la nena de tota la vida, segurament la majoria, però també nenes que neixen amb penis i testicles i nens amb ovaris i vagina, dels quals alguns viuen el seu cos amb estranyesa i desig de canviar-lo i d’altres no entenen perquè se n’haurien d’avergonyir si no fos perquè bona part de la societat, encara ara, no accepta la seva particularitat. També hi ha persones que se senten dels dos gèneres i d’altres que alternen aquest sentiment. En resum, una gran varietat de vivències personals que no acabaríem mai d’enumerar.
Les pràctiques sadomasoquistes no es consideren patològiques sempre que els que hi participin siguin adults, estiguin en plenes facultats mentals, ho facin voluntàriament i no es traspassin els límits prèviament acordats entre dominants i submisos. Quan no es donen tots aquests requisits i comporten descontrol i agressió sexual associada a psicopatia i trastorn de la personalitat sí que som davant d'una malaltia mental.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Dit això voldria centrar l'atenció en un fenomen recent, l'èxit de la trilogia Les ombres de Grey, on els protagonistes es lliuren a una relació sadomasoquista consentida i consensuada i que ha alertat a molts organismes implicats en la defensa dels drets de la dona i de la igualtat entre sexes, però que en canvi no sembla ser motiu de controvèrsia entre moltes de les dones que han trobat en les seves pàgines el prototip d'història d'amor que moltes voldrien protagonitzar. Quelcom semblant al que va passar fa uns anys amb la coneguda pel·lícula Pretty Woman on es donava a entendre que una bona manera d'aconseguir una meravellosa vida era fent oposicions a prostituta.
Si bé anys endarrere era poc habitual que una parella busqués ajut professional per solucionar la falta de desig en ella, actualment aquesta situació es presenta amb relativa freqüència.
Això pot ser explicat pel fet que a diferència d'altres temps cada cop són més les dones que esperen gaudir d'unes relacions sexuals satisfactòries, les seves expectatives són altes i no es resignen a ser simplement objectes de plaer de les seves parelles.
En el moment actual on la informació és a l'abast de tothom, podríem esperar que dones i homes tinguessin un bon coneixement del funcionament sexual femení i masculí, i que per tant fossin experts en la pràctica del sexe, però la realitat és sovint una altra, i que la informació estigui disponible no vol dir necessàriament que s'aprofiti. Com a conseqüència, moltes són les dones que segueixen sense gaudir del sexe, amb l'agreujament que a diferència de les seves avantpassades, moltes d'elles són ara conscients del que s'estan perdent i això les fa doblement desgraciades.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Ara bé, com de qualsevol situació se'n pot fer una lectura positiva podríem dir que és justament aquest malestar que afecta a tantes dones el que porta indirectament a un canvi positiu per a les interessades, doncs la seva insatisfacció té l'efecte de mobilitzar-les cap a la recerca de solucions i esdevé un gran impuls en l'estudi i la investigació de la sexualitat femenina, tantes vegades menystinguda i fins i tot negada.
Es pot viure en parella sense sexe? I tant! Moltes parelles arriben a celebrar les noces de plata i fins i tot les d’or havent deixat pel camí una de les activitats que més els va apropar al principi de la seva relació.
I és que el sexe, no és imprescindible per anar tirant, però gaudir-ne, millora la nostra salut física i mental, enriqueix la relació amb la nostra parella i sobretot, fa que el dia a dia tingui molta més gràcia.
Ara bé, perquè els resultats de la seva pràctica esdevinguin tan positius, les relacions sexuals han de ser predominantment satisfactòries per a les dues persones que les mantenen, i això és el que molts cops falla.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Com es pot fer per saber si l’altre gaudeix de la relació? O, com podem fer saber a l’altre que no estem obtenint la gratificació esperada? Doncs de la manera més eficaç que tenim els humans d’entendre’ns els uns amb els altres, parlant. Clar que quan del que s’ha de parlar és de sexe es veu que fer-ho no és tan senzill.