El dol, és per definició l’aflicció causada per la mort, la desaparició o l’absència d’un ésser estimat. Aquesta paraula recull alhora dos conceptes: el de dolor i el de lluita; dolor per la pèrdua patida i lluita pel restabliment de l’equilibri personal.

Quan una persona estimada per nosaltres i que fins aleshores formava part físicament de la nostra vida ens deixa, entrem en aquest procés natural però extremadament dolorós anomenat dol.

Patir-lo i resoldre’l és la manera que tenim els individus de superar les pèrdues irreparables de la nostra vida.

Il·lustració: Berta Klamburg

No n’hi ha dos d’iguals, cada individu viu de manera única el dol per la persona estimada en funció de la seva pròpia personalitat, de la qualitat de la relació que mantenia amb la persona desapareguda i de les circumstàncies que han envoltat la mort o la desaparició d’aquesta persona.

De tota manera sol haver-hi un primer moment de xoc emocional en rebre la notícia inesperada de la mort, commoció que sol ser menor quan l’estat previ de la persona ja ens feia preveure aquest desenllaç i ens havíem anat preparant. Posteriorment no és estrany que sorgeixi la necessitat de negar el que ha succeït doncs la ment pot no estar preparada per acceptar una realitat tan terrible. L’aparició de sentiments de ràbia, per la injustícia que s’està vivint, la necessitat de trobar-ne culpables o fins i tot sentir ràbia contra la persona morta, per qui ens sentim abandonats, són del tot previsibles. Després sol iniciar-se una fase on sentiments com la tristesa, el desconsol, la pèrdua del sentit de la vida, l’apatia, els sentiments de culpa pel que es va fer o no, en vida del mort, en són protagonistes. Finalment l’individu acaba per ajustar-se a la nova realitat, reubicant-t'hi la persona absent i continua amb la seva vida. Aquest procés de durada molt variable pot allargar-se entre sis mesos i dos o tres anys.

Expressar el dolor, compartir amb persones properes els sentiments, parlar de la persona estimada, saber-se acompanyat, pot ajudar a superar la pena, en uns moments en els quals probablement els consells ben intencionats dels altres no facin més que empitjorar la sensació de solitud de qui es troba en aquesta situació i per qui resulta incomprensible que el món continuï girant quan a ell o a ella se li ha parat el rellotge.

CARMEN GISPERT

El dol, doloròs però necessari.