De la mateixa manera que mirar cap a una altra banda no evita que els fets segueixin succeint al nostre costat, viure’ls i no parlar-ne no esborra l’empremta que ens han deixat.

Hi ha qui vol pensar que d’allò que no se’n parla no existeix i per això moltes persones opten pel silenci quan desitgen foragitar de la seva vida alguna mala experiència. No són conscients que tot allò que experimentem queda registrat a la ment i que no parlar-ne encara ens pot complicar més l’existència, doncs ens força a malgastar gran quantitat d’energia per entaforar en el racó més profund de la nostra memòria el dolor que el que hem viscut ens ha generat.

La vida és com una seqüència d’experiències, bones i dolentes, negar aquelles que preferiríem no haver viscut seria com mutilar una part de nosaltres mateixos o de les persones que ho han viscut al nostre costat. Acceptar-nos o acceptar als éssers estimats implica fer-ho amb tot allò que ens fa o els fa únics, sigui bo o dolent.

Il·lustració: Berta Klamburg

Problemes d’alcoholisme, drogues, infidelitats, avortaments, suïcidis, malalties mentals, delinqüència, relacions incestuoses, violència domèstica i un llarg etc. són molt més habituals del que a vegades pot semblar. La raó, que moltes famílies ho amaguen per guardar les aparences. Si algú diu “a casa, aquestes coses no passen mai” o bé menteix o bé viu enganyat per algú altre que ha pensat que mantenint-lo en la ignorància el protegia.

Quan després de viure una experiència traumàtica en podem parlar, compartint-la amb els amics o la família, amb un psicòleg o amb persones que han passat per experiències similars, tenim moltes més possibilitats d’arribar-la a assimilar i de superar-la, traient-ne fins i tot alguna cosa positiva que ens ajudi a ser millors: més forts, més comprensius, més humils.

Parlar-ne, ens permet entendre el que ha passat, treure’ns de sobre culpes innecessàries, assumir la nostra responsabilitat en el cas de tenir-la, saber a què ens enfrontem per protegir-nos millor, ens estalvia angúnies i molts errors. Tingueu en compte que en molts casos quan finalment gosem veure als fantasmes amb claredat, no són ni tan grans, ni tan dolents, ni tan perillosos.

CARMEN GISPERT

Secrets de família, font de conflictes piscològics.