Fins fa un temps els rols i les funcions dels pares i les mares estaven molt definits i diferenciats, Tothom sabia el que tocava fer i el que suposadament estava bé o malament. Poca llibertat d’elecció a canvi de seguretat.

A l’actualitat això ja no és així. Els models familiars d’avui en dia són múltiples i molt variats: famílies mono-parentals, parelles d’homosexuals amb fills, parelles re-ajuntades convivint amb els fills respectius, etc.

Il·lustració: Berta Klamburg

L’actual llibertat de les dones per a decidir quan i com volen ser mares i els avenços en reproducció assistida, així com el reconeixement dels drets i necessitats dels infants que ha promogut que la unitat familiar ja no giri al voltant dels pares, sinó dels fills, pot fer que molts homes estiguin desorientats enfront la funció paterna.

Cal abordar, doncs, la paternitat des de noves premisses més centrades en nosaltres mateixos i no tant en vells estereotips culturals. Ens hem de preguntar pel nostre propi desig de ser i fer de pares, implicant-nos de tot cor en l’aventura. Hem d’estar disposats a reeducar-nos com a persones, entenent que el ser pares és una oportunitat única per créixer i madurar personalment, doncs els fills són com un mirall on es reflecteixen les nostres virtuts i els nostres defectes. Haurem d'esforçar-nos per conèixer bé el nostre propi món emocional, aprenent a posar nom al que sentim, i d’aquesta manera, ensenyar als nostres fills a entendre’s a ells mateixos.

Són nous reptes a l’abast dels homes, que com ja sabem i la història ens demostra, som capaços del pitjor, però també del millor. Així que ànims per a tots aquells homes que estimen als seus fills, tenen cura d’ells, els banyen, alimenten i passegen, hi juguen, els consolen i fan dormir, hi parlen, els escolten i també els hi posen límits. Ànims a tots els pares que s’esforcen per aprendre.

RAMON TORRA