Algunes persones expliquen que un dia qualsevol i sense avisar apareix aquesta estranya que és l’ansietat. S’instal·la dins seu sense miraments i envaeix la seva existència. Els hi roba l’aire que respiren, els abraça tan fort que els paralitza, els obliga a pensar en allò que no voldrien, els hi accelera els batecs del cor, la seva presència els dóna vertigen, voldrien fer-la fora, però ella és qui domina. Intenten convèncer-la amb paraules amables però lamentablement no entén el discurs de la raó.

Què és l’ansietat? Doncs seria l’equivalent a la por que experimentem davant d’un perill imminent que pot posar en risc la nostra vida, però amb la particularitat que no hi ha aparentment cap perill imminent. I recalco l’adverbi, perquè personalment, si crec que hi ha un per què amagat que la provoca.

Il·lustració: Berta Klamburg

La reacció de por davant d’un perill ens prepara per actuar de manera eficaç i ens protegeix, un mínim d’ansietat és necessària per enfrontar amb èxit les dificultats del dia a dia, però quan l’ansietat no ens abandona o irromp dins la nostra vida en forma de crisi, limita el nostre viure i n’arruïna la qualitat.

L'ansietat té una dimensió corporal, que se sol anomenar angoixa. Es manifesta en forma de taquicàrdia, dificultats respiratòries, opressió a la gola i a la boca de l’estómac, suor freda, sequedat de boca, alteració del funcionament digestiu, etc. I la dimensió psicològica, l’ansietat pròpiament dita que pren la forma d’inquietud, basarda, aclaparament, desmotivació, pensaments negatius, por de morir, d’embogir, etc.

El tant per cent de persones que pateixen o patiran ansietat en algun moment de la seva vida és molt elevat, però no per ser tan habitual és menys dolorosa o invalidant.

Com actuem, doncs? En primer lloc el més senzill, identificar-la, saber que l’estem patint, els seus símptomes ens donaran la clau, són les alarmes que es disparen quan s’apropa el perill. I en segon lloc, el més complicat, investigar quin és el perill ocult que dispara les alarmes. Per fer-ho cal practicar la introspecció, desenvolupar la capacitat de mirar dins d’un mateix, enfrontar-se amb valentia a les pors particulars. La psicoteràpia és una bona manera d’iniciar-se en aquestes tasques i fer el camí acompanyats del psicòleg sempre farà el trajecte més suportable.

CARMEN GISPERT

L'ansietat.