L’actual crisi econòmica s’ha instal·lat a les nostres vides, és tema de conversa recurrent, les noticies als mitjans de comunicació no ajuden a generar confiança i a totes les cases hi ha qui, si no ha perdut ja la feina, tem per aquesta, doncs l’empresa on treballa està patint els efectes de la crisi. Ens anem adonant que el nivell de vida de fa uns anys ja no tornarà, i que si per casualitat o interès ens tornen a vendre “cants de sirena”, recordarem allò de què no hi ha duros a quatre pessetes.

Aquesta crisi general, com qualssevol d’altra particular, ens confronta a nosaltres mateixos, ens obliga a pensar, a reflexionar sobre les prioritats, els desitjos, les necessitats reals i els valors propis i socials. Ens demana en definitiva, treure el millor de nosaltres per travessar el temporal i retrobar mars més benèvols.

Il·lustració: Berta Klamburg

Caldrà buscar respostes tant a fora com a dins d’un mateix. Sempre hi ha un marge de maniobra, a condició de saber diferenciar on acaba la responsabilitat dels altres (governs, mercats, etc.) i on comença la pròpia, doncs les iniciatives i els canvis que haurem d’emprendre per millorar la situació, sempre neixen en el reconeixement de la pròpia responsabilitat.

No trobo millor manera d’il·lustrar aquesta reflexió que amb la lletra de l’havanera “El Capità”. Diu així: Què senzill ser Capità quan el vent bufa de popa, quan no hi ha esculls a tocar, quan la pesca és generosa! Què senzill ser capità sota estrelles i a coberta, tot cinglant per mar oberta, i amb la lluna de costat! Quan el far no sigui guia perquè no volen els Déus, quan l'onada trenqui a sobre, quan et costi estar dempeus. Quan la mar brami gelosa i tremoli tot el casc. Quan la força sigui escassa. llavors sabràs quina traça li cal a un bon Capità!

Si encara no ho hem perdut tot o quasi tot, com li ha passat a molta gent, i ens resten forces per estar dempeus, no ens deixem portar per la por i l’angoixa, no perdem el govern esperant que el temps amaini. Decidim el canvi de rumb si ens cal, agafem fort el timó i fem de capità de les nostres vides, tal com ho hem fet tants altres cops.

RAMON TORRA