Una relació sana és la que contribueix al desenvolupament i a la realització de les persones que la mantenen, quan la relació amb l’altra persona en comptes de fer-nos créixer, ens debilita i ens fa sentir desgraciats i malgrat això dediquem tota la nostra energia a mantenir a aquesta persona al nostre costat, probablement hem establert una relació de dependència emocional, altrament dita relació addictiva, perquè el comportament que mostren aquestes persones envers l’altre és similar al que manifesta el drogoaddicte en relació a la substància que el manté esclavitzat.

Sovint els dependents emocionals provenen de famílies disfuncionals que per raons diverses no han pogut satisfer les necessitats bàsiques d’afecta i seguretat, necessàries pel bon desenvolupament dels fills. Com a conseqüència ens trobem amb persones insegures, molt controladores, amb tendència a negar la realitat quan aquesta és dolorosa i amb una necessitat desmesurada de rebre afecta.

Il·lustració: Berta Klamburg

Quan aquestes persones s’aparellen, trien de manera inconscient, persones conflictives que transmeten el missatge de què necessiten ser ajudades i que els hi asseguren el mateix tipus d’ambient familiar que tan bé coneixen. Això ho fan sobretot per dues raons, la primera per la tendència que té qualsevol, a repetir el que ja li és familiar, no per bo, sinó per conegut i la segona perquè en el fons tenen la fantasia de què si aconsegueixen arreglar la vida de la seva parella, aquesta, els hi estarà tan agraïda que els hi donarà l’afecta tan desitjat que mai no van rebre. El problema és que l’amor no arriba i com menys correspostes se senten més s’estimula en elles el seu neguit per donar, igual que quan eren petites provaven una i altra vegada d’obtenir l’amor dels seus pares sense aconseguir-ho i acabaven pensant que no el mereixien.

Freqüentment, aquestes persones acaben sent maltractades física o psicològicament per les seves parelles que fins i tot les acaben abandonant, doncs a part de responsabilitzar-les dels seus propis problemes, no poden suportar la seva enganxosa entrega. Si la parella les deixa pateixen una mena de síndrome d’abstinència que les porta a repetir el més aviat possible l’anterior situació.

Els dependents emocionals solen necessitar l’ajut professional i compartir les seves experiències amb altres persones que han passat pel mateix, per arribar a reconèixer el perquè de les seves repetides tries abocades al fracàs i per poder acceptar-se a sí, mateixos i estimar-se, requisit imprescindible per poder estimar als altres de manera saludable.

CARMEN GISPERT

La dependència emocional.