Els Trastorn límit de la personalitat s’inicia normalment a l’adolescència o al principi de l’edat adulta i es caracteritza per un patró persistent d’inestabilitat en les relacions interpersonals, l’afecte i l’autoimatge, alhora que d'un escàs control dels impulsos.                                                 

Les àrees de la persona que es veuen més afectades són les següents:

Àrea emocional: ansietat, irritabilitat, ira i la seva expressió a través de respostes emocionals canviants i excessives, i descompensacions depressives.

Àrea interpersonal: relacions caòtiques, intenses i difícils. Importants esforços per evitar l’abandonament.

Àrea conductual: conducta impulsiva, abús de drogues, conductes bulímiques, delictives, promiscuïtat sexual. Conducta suïcida i parasuïcida.

Àrea cognitiva: desregulació del pensament, fenòmens de despersonalització, dissociació, etc. Episodis psicòtics.

Il·lustració: Berta Klamburg

Problemes d’identitat: falta de sentit de si mateix, sentiments de buidor, dubtes al voltant de la seva identitat.

Etapa inicial: Atès que l’adolescència és una etapa de la vida en què la inestabilitat emocional i conductual és molt habitual, s’identifiquen alguns indicadors que poden ajudar a detectar la població adolescent en risc de patir un trastorn com el TLP: Mala adaptació social i escolar. Comportaments antinormatius, dissocials. Dèficit en la regulació dels afectes. Elevada impulsivitat. Temptatives de suïcidi repetides. Depressions greus.

Inici de la vida adulta: Apareixen les primeres crisis emocionals intenses. L’elevada inestabilitat i impulsivitat fan que es vegi qüestionada l’autonomia personal i apareguin conflictes amb l’entorn en general. En aquest moment és quan fan les primeres consultes, sovint als serveis d’urgències.

Vida adulta: S’observen dos processos evolutius diferenciats:

1) Millora simptomàtica, malgrat que la persona presenta un cert desajust psicosocial (familiar, laboral, etc.). El deteriorament no és progressiu, la persona s’estabilitza i això li permet assolir prou autonomia personal i social.

2) Persistència de la simptomatologia. En aquests casos el desajust personal, familiar i social es manté i s’agreuja. Apareixen implicacions familiars (pèrdua de vincles, desgast familiar), socials (habitatge, treball), sanitàries (consum de tòxics), legals (arrestos), etc

Extracte del quadern de Salut Mental

sobre TLP del CATSALUT

CoAutor: RAMON TORRA