PSICOLOGIA GENERAL
S'hauria d'informar a les futures mares que després del part; tot i haver estat aquest un èxit i trobar-se el nadó en perfectes condicions; moltes són les dones que se senten tristes, irritables i angoixades. Quin desencant! Elles que tant havien fantasiejat amb l'idea d'arribar al nirvana un cop el fill fos ja entre els seus braços.
No ens atabalem! Aquest estat anímic particular, s'anomena baby blues i patir-lo és del tot previsible. Sol superar-se en poc temps, sempre que la mare se senti recolzada i no sorgeixin imprevistos greus.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Ara bé, també s'hauria d'informar a aquestes mateixes dones que un 10% de les recent estrenades mares patiran depressió postpart i això ja és un altre tema. Es tracta d'una depressió similar a qualsevol altra però d'inici en les primeres dotze setmanes després del part. Aquí els sentiments de tristesa, desesperança, ansietat, són intensos i venen acompanyats d'insomni i pèrdua de la gana. Sovint apareix la culpa per no ser capaces d'il·lusionar-se amb el que estant vivint i no sentir-se amb ànims d'atendre al seu fill. Alguns cops s'experimenta pànic davant la possibilitat de fer-li mal al nen, si bé, rarament arriba a ocórrer. S'ha de tractar professionalment amb psicoteràpia i psicofàrmacs.
La psicosomatització és el procés mitjançant el qual les nostres emocions es manifesten a través del nostre cos en forma de símptomes físics que poden passar inadvertits o ser una veritable molèstia.
Les persones sentim i mostrem diferents tipus d'emocions, positives (alegria, eufòria, tranquil·litat...) i negatives (por, culpa, ansietat, odi, ira, ràbia...). Les primeres ens animen i ens ajuden a trobar-nos bé, mentre que les segones a més a més de fer-nos sentir malament, són capaces de danyar el nostre organisme.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Quan no reconeixem i gestionem de forma correcta les nostres emocions negatives, aquestes es poden desbordar i passar de produir només molèsties puntuals (un parell de dies amb insomni, una diarrea, un èczema...) a generar malalties que dificultin el nostre dia a dia, i fins i tot, malalties que necessitin ser tractades per un especialista (insomni crònic, hipertensió, migranyes contínues, malalties de la pell...).
Les fòbies són molt variades, alguns cops només molestes, d'altres molt invalidants, fan camí amb nosaltres i no sempre les arribem a comprendre.
La fòbia és la por irracional, intensa i desproporcionada que un individu experimenta davant de certs objectes o situacions, malgrat ser conscient que no té raó de ser. Aquesta consciència provoca a l'individu un plus de sofriment per no poder justificar la seva reacció il·lògica.
El que molts individus desconeixen és que la situació aparentment inofensiva que tan els espanta només en substitueix una altra de realment perillosa que ha quedat arraconada en el seu inconscient.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Algunes vegades quan una persona viu una situació traumàtica de gran intensitat, la ment se'n defensa intentant oblidar l'experiència i així no haver de reviure-la. Com no li és possible fer desaparèixer l'empremta que aquesta experiència ha deixat, la ment, s'empesca una forma de mantenir-la en segon pla, creant una substituta molt vistosa: la fòbia, que desvia l'atenció de la verdadera causa del malestar. Com a resultat patim pel símbol, l'objecte fòbic, però no pel fet real que aquest representa. El temor que sentim davant d'aquest objecte, és similar al que varem experimentar quan efectivament ens trobàvem en una situació real de perill i el pànic estava aleshores del tot justificat.
Sovint reflexionem al voltant de com ens van les coses i del que ens agradaria canviar. Ens fem propòsits i prenem decisions que no sempre complim, bé sigui, perquè han estat poc meditades o bé, perquè ens confronten a un canvi, a una nova situació personal, professional o social, és a dir, a quelcom desconegut i que no controlem.
Un concepte psicològic que explica les dificultats per dur a terme els canvis personals o vitals és el de “la zona de confort” que es defineix com l’espai mental i situacional on estem acostumats a viure amb tot el què (i els qui) ja coneixem, sigui bo o dolent, però en definitiva, conegut i per tant, segur. És un espai on sabem el què, com i quan de la nostra quotidianitat. És lògic doncs, que a algunes persones, la perspectiva d’abandonar la seva pròpia zona de confort, els hi generi tensió i ansietat.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
La fibromiàlgia reconeguda com a malaltia per la OMS l'any 1992, implica dolor generalitzat, d'un mínim de tres mesos de durada, present a ambdues bandes del cos, per sobre i per sota de la cintura.
La FM es deu a una anomalia en el funcionament dels mecanismes dels quals disposem per a protegir-nos de la percepció del dolor. En els afectats l'eficiència d'aquests mecanismes és deficient, de manera que el llindar del dolor disminueix en ells de manera exagerada i el que per als no afectats és una sensació quasi imperceptible per als malalts de FM és una experiència terrible.
La pateix un 4% de la població, 9 de cada 10 afectats són dones i sòl aparèixer entre els 35 i 50 anys.
El son pot estar alterat de manera que no aporta els beneficis del son reparador i és habitual que a més a més hi hagi migranyes, ja de per si molt invalidants.
 |
| Il·lustració: Berta Klamburg |
Sovint a la FM s'hi suma la Fatiga Crònica, que implica falta d'energia i per tant greus dificultats per realitzar esforços físics.
No ens ha d'estranyar doncs que cursi amb: ansietat, irritabilitat, i depressió, així com trastorns cognitius d'atenció, concentració i memòria.
Molts cops s'inicia després d'una experiència traumàtica: accidents greus, dols, malalties...
Pot ser molt incapacitant i per tant afecta tant a la qualitat de vida del malalt com a la de la seva família.